dijous, 27 de desembre del 2012

Pastís de la meva amiga invisible



Aquest any la meva amiga invisible, que ha resultat ser l’Aida, m’ha regalat entre altres preciosos detalls, un potet amb una mica de massa per fer un pastís, que elaboren unes monges a Sevilla.

La tradició diu que la massa mare te la tenen que donar, i començar l’elaboració un dijous per a que el pastís estigui llest el dissabte de la setmana següent.

Dijous:

Es posa el contingut del pot entregat en un recipient més gran, i s’afegeix i vas de sucre i un altre de farina (no es barreja).

Divendres:

Es barreja amb una cullera.

Dissabte:

No es toca!!

Diumenge:

No es toca!!

Dilluns:

S’afegeix 1 vas de sucre, un altre de llet, i un altre de farina (no es barreja).

Dimarts:

Es barreja amb una cullera.

Dimecres:

No es toca!!

Dijous:

No es toca!!

Divendres:

No es toca!!

Dissabte:

S’aparten 3 vasos de la massa mare obtinguda que s’entregaran a 3 persones a les qui els desitgis SORT I SALUT.

A la resta de la massa se li afegeix:
  • 2 vasos de farina.
  • 1 vas d’oli d’oliva suau o de girasol.
  • 1 vas de llet.
  • 1 vas de nous o ametlles picades.
  • 1 vas de panses sense os prèviament enfarinades.
  • 1 sobre de llevat.
  • 2 ous sencers.
  • 1 poma trossejada.
  • 1 cullerada de vainilla.
  • La pela d’una taronja.
  • 1 pessic de sal. 

Per acabar us deixo un somriure en forma poema, un altre dels detalls que m'ha fet arribar la meva amiga invisible.

Un somriure

Un somriure no costa res i fa molt,
enriqueix a aquells que el reben
sense empobrir a aquells que el donen.
No dura més que un simple instant
però el seu record, moltes vegades, és etern.
Ningú és massa ric com per prescindir d'ell.
Ningú és massa pobre com per no merèixe'l.
Dóna felicitats a la llar, recolzament en el treball,
és el símbol de l'amistat.
Un somriure dóna repòs a qui està cansat,
anima als més deprimits.
No es pot comprar, ni deixar, ni robar,
doncs és una cosa que té valor
fins al moment que es dóna.
I si alguna vegada et trobes amb algú,
que no sap donar un somriure,
sigues generós i dóna-li el teu,
perquè ningú té tanta necessitat d'un somriure
com qui no li pot donar als demés.

Mohandas Karamchand Gandhi
Sigueu feliços!!

6 comentaris:

  1. Jo també vaig tenir el potet i vaig fer un deliciós bescuit.
    El teu té pinta d'estar molt bo. A més és bonic.
    Nani

    ResponElimina
  2. És un regal molt xulo i original! I t'ha quedat super bonic! Quina pinta! muaa

    ResponElimina
  3. l'aspecte d'aquests pastís és tremendo!! ... com la paciencia que cal tenir abans de poder cunar-ho..
    Feliç 2013!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et sóc sincera m'he saltat molts "no es toca" ;) Primer perquè marxava fora a eure família. I segona perquè em feia por que es facin malbé els ingredients... Això si, queda molt bo :)

      Feliç 2013!! Que continuis per molts anys fent receptes tan sorprenents i creatives!! Petonets!!

      Elimina
  4. Jo també he estat en aquesta cadena de massa mare... són 10 dies d'espera però val la pena, surt un coc magnífic!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  5. N'havia sentit a parlar però no l'he provat mai! Quina currada tants dies... Que tingues bon any! marta

    ResponElimina