diumenge, 8 de setembre del 2013

Torta d’ametlla

 

Aquestes són unes postres típiques de València, i un dels aromes que recordo dels meus estius a Vallada.

Nieves, una amiga entranyable de la meva família, li va ensenyar a la meva mare a fer-la. Recordo l’aroma que desprenia de llimona fresca. Ella també em va descobrir la meva fragància preferida, la de les flors de gessamí, que vaig olorar per primera vegada al jardí de casa seva, i em vaig quedar impressionada. Sempre que oloro flors de gessamí recordo aquell moment. I una altra flor que em fascinava eren les dàlies. En tenia unes de color lila, i les trobava precioses. Sempre que la meva mare i jo anàvem a casa seva li demanava que em portés al seu jardí per olorar el gessamí i veure les dàlies.

Nieves havia sigut modista, i com a mi, li agrada veure desfilar les festeres del poble a les festes patronals. Aquí us deixo una foto de Nieves contemplant una preciosa i elegant festera a la porta de casa seva, d’un dia de l’estiu passat que em vaig apropar a saludar-la. 
 



Ingredients:
  • 250 g. d’ametlles moltes.
  • 250 g. de sucre.
  • Dues cullerades de farina de pastisseria.
  • 6 ous.
  • 2 llimones.
  • 1 sobre de llevat.
  • Mantega.
  • Ametlles laminades.
  • Sucre llustre.

Preparació:
  1. Preescalfem el forn a 180 graus.
  2. Untem el motlle amb mantega.
  3. Muntem les clares a punt de neu.
  4. Afegim el sucre a poc a poc, fins que estigui ben barrejat.
  5. Afegim els rovells i ho removem amb molta cura.
  6. Afegim les ametlles moltes i la farina, remenem a poc a poc, procurant que no ens baixi la massa.
  7. Afegim la pela de les llimones ratllada i la barregem amb la massa.
  8. Afegim el llevat i ho remenem tot.
  9. Vessem la massa dins del motlle.
  10. Posem per sobre de la massa ametlles laminades.
  11. I la coem, uns 30-40 minuts, fins que quan la punxem amb un escuradents aquest surti net.
  12. La posem en una plata i l’empolsimem amb sucre llustre.

9 comentaris:

  1. Segur que és deliciosa. M'encanten les pastes o pastissos fets amb farina d'ametlla. Tenen una textura i "humitat" que em pirra.
    Les fotos, molt boniques ;)
    Marta

    ResponElimina
  2. I a mi tambè m'agrada vore passar a les festeres, té molt bona pinta eixa coca.

    Un petó

    ResponElimina
  3. Aquesta torta ha de ser boniiiissima!!! M'encanten les atmetlles ;) petonets

    ResponElimina
  4. Cal dir que la coca d'ametla està molt bona. Quan vingueu amb més temps ja faren algun guis junts... Senglar per eixemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmmmmmmm!!! Aquest guis no me'l perdo!!! Aquest cap de setmana ja he comprovat que ets un cuiner excepcional! :) Petonets!

      Elimina
  5. Segur que m'agradaria, de gust deu ser semblant a la tarta de Santiago, no?
    A mi també m'encanta l'olor del gessamí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que s'assembla a la tarta de Santiago... Però és més esponjosa. Petonets!

      Elimina
  6. Si és una recepta familiar segur que és boníssima!!! Apuntadíssima, fa temps que en vull fer una semblant i no acabo de trobar la recepta perfecte!! Petonets

    ResponElimina
  7. M'ha semblat molt tendra, aquesta entrada! :) El pastís m'ha semblat genial, hauré de provar-lo si duu llimona! ^^ Segur que deu ser molt esponjós amb la farina d'ametlla, hauré de provar-lo, sens dubte!
    I visitar el poble de la foto... No m'estranya que a la Nieves li agradés veure com desfilen.. Són uns vestits preciosos! :D

    Petons :)

    ResponElimina